ENESSERE

Aerogeneradors Hercules (versions Natural i Tech) i Pegasus — microgeneradors eòlics d'eix vertical de 8,85 m d'alçada construïts amb fibra de carboni, acer o acer inoxidable i, en el model Hercules Natural, fusta de paulònia, amb monitorització i control remots mitjançant l'app myTurbine.

Brendola, Vicenza · Turin · Padua (Itàlia) i 8 més · 2009 · ENESSERE S.r.l. — fabricant de microaerogeneradors d'eix vertical a Brendola, Vicenza, Itàlia (fundada el 2009).

Des del llançament d'Hercules el 2015, ENESSERE ha passat de pilots-aparador aïllats a un model recurrent d'instal·lació corporativa i institucional documentat en almenys 13 casos publicats, entre ells la planta d'Iveco a Torí (a través de l'empresa de serveis energètics Edison Next), la seu de Kering Eyewear a Pàdua, el centre d'R+D de Philip Morris a Neuchâtel, la cadena minorista Esselunga, el fabricant de rajoles de luxe Castelatto al Brasil i el poliesportiu municipal de Gressan, Itàlia. La selecció per part d'Itàlia per a les seves «100 Històries d'Energia» mostrades a la COP21 (París, 2015) i el posterior German Design Award (2018) van donar a l'empresa visibilitat institucional i en el món del disseny més enllà d'un únic mercat nacional, ajudant a normalitzar l'eòlica arquitectònica de petita escala com una declaració creïble de sostenibilitat corporativa i no com un objecte de novetat. La instal·lació al Brasil (showroom de Castelatto, Atibaia, desenvolupada amb l'estudi d'arquitectura Biselli Katchborian Arquitetos Associados) mostra que el model comença a replicar-se fora d'Europa.

Destacat

Una turbina eòlica vertical de disseny italià que va guanyar el German Design Award 2018 i el Focus Open Silver Design Award 2016, i que va figurar entre les “100 Energy Stories” d'Itàlia a la cimera del clima COP21 de París: la prova que la generació d'energia neta i el disseny urbà respectuós amb el patrimoni no són incompatibles.

Descripció ampliada

Context i problema: la generació eòlica distribuïda a ciutats, campus corporatius i paisatges sensibles des del punt de vista patrimonial s'enfronta a resistències que no només tenen a veure amb l'economia, sinó també amb l'estètica, el soroll i els conflictes d'ús del sòl. Les turbines convencionals d'eix horitzontal són grans, estan limitades per la direcció del vent i es perceben àmpliament com a visualment incompatibles amb contextos urbans densos o arquitectònics protegits, cosa que històricament ha frenat l'adopció d'energia eòlica in situ a escala d'edifici o de campus.

Implicacions sistèmiques: en tractar una turbina eòlica com a mobiliari urbà o com una fita corporativa, i no com un actiu industrial que cal amagar, ENESSERE ofereix a ciutats, campus i llocs de patrimoni cultural una via cap a la generació renovable distribuïda que evita la gran petjada, el soroll o els conflictes urbanístics associats a les turbines de gran escala (utility-scale) o a les petites turbines horitzontals habituals, i que alhora funciona com a eina visible de comunicació dels compromisos de sostenibilitat dels mateixos clients.

Mètriques demostrades

Impacte real

Des del llançament d'Hercules el 2015, ENESSERE ha passat de pilots aïllats d'aparador a un model recurrent d'instal·lació corporativa i institucional, documentat en almenys 13 casos publicats, entre ells la planta d'Iveco a Torí (a través de l'empresa de serveis energètics Edison Next), la seu de Kering Eyewear a Pàdua, el centre de R+D de Philip Morris a Neuchâtel, la cadena de distribució Esselunga, el fabricant de rajoles de luxe Castelatto al Brasil i el poliesportiu municipal de Gressan, Itàlia. La seva selecció per part d'Itàlia per a les “100 Energy Stories” exposades a la COP21 (París, 2015) i el posterior German Design Award (2018) van donar a l'empresa visibilitat institucional i en el món del disseny més enllà d'un únic mercat nacional, cosa que ha ajudat a normalitzar l'eòlica arquitectònica de petita escala com una declaració creïble de sostenibilitat corporativa i no com un objecte de novetat. La instal·lació del Brasil (showroom de Castelatto, Atibaia, desenvolupada amb l'estudi d'arquitectura Biselli Katchborian Arquitetos Associados) mostra que el model comença a replicar-se fora d'Europa.

Lloc i data d'implementació

Itàlia (Brendola, Vicenza — seu central i fabricació) des del 2009; model Hercules llançat el 2015. Instal·lacions operatives a Itàlia (Torí, Pàdua, Bréscia, Vall d'Aosta, Pistoia, Cormons), Suïssa (Neuchâtel, Estavayer-le-Lac), el Regne Unit (Oversley Castle, Warwickshire) i el Brasil (Atibaia, estat de São Paulo). Tots els casos documentats són instal·lacions acabades i plenament operatives, no pilots.

Casos similars en altres llocs

Hi-VAWT Technology Corp. (Taiwan) — microturbines d'eix vertical combinades Darrieus/Savonius per a desplegaments urbans i híbrids, amb instal·lacions registrades a Àsia, Oceania i Amèrica. Sunwind India — el primer fabricant de l'Índia dedicat a turbines VAWT portàtils i de vent baix, amb projectes pilot en diversos estats indis i activitat registrada en mercats africans i del Golf. Avant Garde Innovations (Índia) — la turbina eòlica petita AVATAR, reconeguda a la Cimera d'Innovació de l'ONU del 2019 pel seu desplegament compacte en coberta. Archimedes Green Energys (Hyderabad, Índia) — la primera turbina eòlica de coberta de l'Índia, orientada a cobrir aproximadament la meitat de les necessitats energètiques d'una llar. En conjunt, aquests casos mostren que el model d'eòlica vertical a escala urbana i integrada en el disseny s'està expandint de manera independent per l'Àsia i, de manera més incipient, per l'Àfrica, a més de la mateixa entrada d'ENESSERE a l'Amèrica Llatina a través del Brasil.

Fonts