De Urbanisten Benthemplein Water Square
Benthemplein Water Square — plaça urbana de doble funció que integra tres basses esglaonades de retenció d'aigües pluvials amb espai públic de lleure. També se l'anomena «plaça d'aigua» (waterplein en neerlandès), una tipologia inventada per De Urbanisten el 2005 per a la Biennal Internacional d'Arquitectura de Rotterdam (IABR).
Rotterdam (Agniese neighbourhood, near Benthem square), Països Baixos · 2011 · De Urbanisten — estudi de disseny urbà i arquitectura del paisatge amb seu a Rotterdam, Països Baixos (fundat el 2005).
Operativa des del 2013, Benthemplein ha demostrat que la infraestructura hídrica de doble funció és tècnicament viable i socialment reeixida. S'ha activat en múltiples ocasions durant episodis de pluja intensa, funcionant tal com es va dissenyar. No s'han publicat xifres agregades de reducció de danys per inundació per a aquesta plaça en concret, però sí que està documentada la seva contribució a alleujar el sistema unitari de clavegueram de Rotterdam durant els episodis punta. Influència en les polítiques: el projecte va convertir la «plaça d'aigua» de concepte experimental en política municipal oficial de Rotterdam (Rotterdam Waterplan 2, 2007) fins i tot abans que Benthemplein es construís. El seu èxit va reforçar la posició de Rotterdam com a referent mundial en adaptació climàtica urbana, i la ciutat atreu desenes de delegacions internacionals l'any. El projecte va ser citat al Rotterdam Climate Initiative com a exemple emblemàtic i va influir en la posterior política hídrica neerlandesa. Impacte social: el procés de disseny participatiu va establir un model per codissenyar infraestructura climàtica amb les comunitats. El barri d'Agniese va guanyar un espai públic molt utilitzat que serveix a l'esport juvenil, a esdeveniments culturals i a la vida social quotidiana, i no és una mera instal·lació amagada. Influència global: la recerca acadèmica (MDPI Water, 2019) documenta la transferència de coneixement de ciutat a ciutat des de Rotterdam a Ciutat de Mèxic. El concepte s'ha replicat o adaptat en almenys quatre ciutats de tres continents.
Destacat
La primera plaça d'aigua a escala real del món, que demostra que la infraestructura d'aigües pluvials pot funcionar alhora com a espai públic de qualitat: redueix el risc d'inundació, millora l'habitabilitat urbana i inspira el disseny d'adaptació climàtica en ciutats des de Mèxic fins a l'Índia.
Descripció ampliada
- Context i problema: Rotterdam se situa en gran part per sota del nivell del mar i s'enfronta a episodis de pluja cada cop més intensos impulsats pel canvi climàtic. El seu sistema unitari de clavegueram i aigües pluvials es veu desbordat amb regularitat durant els xàfecs forts, cosa que provoca inundacions urbanes. La Rotterdam Climate Initiative de la ciutat va fixar l'objectiu de ser totalment resistent al clima el 2025, amb una inversió d'uns 100 milions d'€ en mesures d'adaptació. Un repte estratègic era que els dipòsits subterranis convencionals d'aigües pluvials són cars i no aporten cap benefici addicional a la ciutadania.
- Concepte: el 2005, De Urbanisten va presentar la tipologia de la «plaça d'aigua» a l'IABR. La idea: fer que la infraestructura de retenció d'aigües pluvials sigui visible, funcional i gaudible. Després d'un estudi tipològic (2006–2007), el concepte es va adoptar al Rotterdam Waterplan 2 (2007) com a política municipal oficial. El va seguir un estudi pilot (2008–2009) i el 2010 es va publicar la novel·la gràfica «De Urbanisten and the Wondrous Water Square». El disseny de Benthemplein va començar el 2011.
- Disseny i enginyeria: la plaça (9.000 m²) conté tres basses a profunditats diferents. Dues basses poc profundes (pintades de blau) s'activen amb qualsevol episodi de pluja i recullen l'escolament de l'entorn immediat. La bassa central profunda —una pista esportiva enfonsada amb graderia d'amfiteatre— només s'activa durant pluges sostingudes o intenses, i recull aigua d'una àrea de captació més gran a través de canals d'acer inoxidable que s'han deixat deliberadament a la vista per tota la plaça com a element de disseny. L'aigua torna al sistema d'aigües obertes de la ciutat o s'infiltra al subsòl en un màxim de 36 hores, cosa que preserva la salut pública. Plantacions exuberants de gramínies, flors i arbres existents defineixen subespais dins de la plaça.
- Procés participatiu: es van celebrar tres tallers amb estudiants, professorat, membres de l'església, usuaris del gimnàs i veïns d'Agniese. Els participants van donar forma a l'encàrrec final: un lloc dinàmic per al jovent, amb espais per a l'esport, el joc i l'estada, on l'aigua fos un element visible i estimulant.
- Model de finançament: el projecte es va finançar en gran mesura amb càrrec als departaments de gestió de l'aigua i a subvencions a la innovació, cosa que demostra un mecanisme nou en què el finançament d'infraestructura climàtica subvenciona de manera creuada la creació d'espai públic de qualitat. Cost total: aproximadament 4,5 milions d'€. La construcció va anar a càrrec de Wallaard (obra civil). Canals d'acer d'ACO. Disseny del baptisteri: Anouk Vogel. Assessorament cromàtic: Annet Posthumus.
Mètriques demostrades
- Superfície: 9.000 m²
- Capacitat total de retenció d'aigües pluvials: 1.700.000–1.800.000 litres (1.700–1.800 m³)
- Nombre de basses de retenció: 3 (dues poc profundes + una de profunda)
- Temps màxim de drenatge després de la pluja: 36 hores
- Cost total del projecte: aproximadament 4,5 milions d'€
- Àrea de captació servida: la mateixa plaça més el conjunt del barri d'Agniese
- Estat: plenament operativa des del 4 de desembre de 2013
- Delegacions internacionals rebudes a l'any: desenes (xifra exacta no publicada)
- Rèpliques inspirades arreu del món: almenys 4 adaptacions directes documentades
Impacte real
- Operativa des del 2013, Benthemplein ha demostrat que una infraestructura hídrica de doble funció és tècnicament viable i socialment reeixida. S'ha activat diverses vegades durant episodis de pluja intensa, funcionant tal com va ser dissenyada. No s'han publicat xifres agregades de reducció de danys per inundació per a aquesta plaça en concret, però sí que està documentada la seva contribució a alleujar el sistema unitari de clavegueram de Rotterdam durant els episodis punta.
- Influència en les polítiques: el projecte va convertir la «plaça d'aigua» d'un concepte experimental en política municipal oficial de Rotterdam (Rotterdam Waterplan 2, 2007) fins i tot abans que Benthemplein es construís. El seu èxit va reforçar la posició de Rotterdam com a referent mundial en adaptació climàtica urbana, amb una ciutat que atrau desenes de delegacions internacionals a l'any. El projecte va ser citat en la Rotterdam Climate Initiative com a exemple emblemàtic i va influir en la política de l'aigua posterior dels Països Baixos.
- Impacte social: el procés de disseny participatiu va establir un model de codisseny d'infraestructures climàtiques amb les comunitats. El barri d'Agniese va guanyar un espai públic molt utilitzat que acull l'esport juvenil, actes culturals i la vida social quotidiana, i no només un servei ocult.
- Influència global: la recerca acadèmica (MDPI Water, 2019) documenta la transferència de coneixement de ciutat a ciutat de Rotterdam a Ciutat de Mèxic. El concepte s'ha replicat o adaptat en almenys quatre ciutats de tres continents.
Lloc i data d'implementació
- Rotterdam, Països Baixos (barri d'Agniese, al costat de la plaça Benthem). Fase de disseny: 2011–2012. Construcció: 2012–2013. Inauguració oficial: 4 de desembre de 2013. Plenament operativa des d'aleshores.
- Cronologia del desenvolupament del concepte:
- 2005 — Tipologia inventada a l'IABR «The Flood»
- 2006–2007 — Recerca tipològica mitjançant el disseny
- 2007 — Adoptada al Rotterdam Waterplan 2 com a política oficial
- 2008–2009 — Estudi pilot
- 2010 — Publicació de la novel·la gràfica
- 2011 — Avantprojecte
- 2012 — Projecte definitiu i inici de la construcció
- 2013 — Inauguració
Cobeneficis
- Cobeneficis positius:
- Mitigació de l'illa de calor urbana: la vegetació (gramínies, flors, arbres) i les superfícies d'aigua redueixen la temperatura local de l'aire durant els períodes secs.
- Cohesió social: el disseny participatiu i una programació recreativa activa reforcen els vincles comunitaris en un barri urbà dens.
- Model de finançament innovador: finançament creuat entre els pressupostos de gestió de l'aigua i la inversió en espai públic, replicable en altres municipis.
- Identitat cultural: els canals d'aigua d'acer inoxidable i les basses pintades de blau són deliberadament estètics i integren la infraestructura climàtica en el caràcter urbà.
- Valor educatiu: el sistema visible de gestió de l'aigua augmenta la consciència climàtica entre veïns i visitants.
- Transferència internacional de coneixement: Rotterdam rep delegacions de ciutats d'arreu del món, cosa que accelera l'adopció global de solucions similars.
- Limitacions:
- La solució requereix una àrea de captació adequada i condicions del subsòl apropiades; no és universalment transferible sense adaptació.
- El manteniment dels canals d'acer i de les superfícies de les basses requereix un pressupost específic.
Casos similars en altres llocs
- La tipologia de la «plaça d'aigua» s'ha replicat o adaptat directament en diverses ciutats:
- Bellamyplein, Rotterdam (Països Baixos) — segona plaça d'aigua dins de la mateixa ciutat, de menor escala, part de la Rotterdam Climate Initiative.
- Parque Hídrico La Quebradora, Ciutat de Mèxic (Mèxic, 2018) — primera plaça d'aigua fora d'Europa, basada directament en el model de Rotterdam; objecte de recerca revisada per parells sobre aprenentatge de ciutat a ciutat (MDPI Water, 2019).
- Surat (Índia, 2022) — primera plaça d'aigua de la ciutat, que combina la recollida d'aigua de pluja amb un amfiteatre i zones recreatives.
- Copenhagen Cloudburst Management Plan (Dinamarca, 2012) — enfocament paral·lel que utilitza l'espai públic com a retenció d'aigües pluvials, inspirat en el model neerlandès.
- Context més ampli: la infraestructura verda-blava que combina retenció d'aigua i espai públic és avui un enfocament generalitzat a Singapur, Melbourne i nombroses Sponge Cities xineses.
Premis i reconeixements
- European Prize for Urban Public Space — atorgat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); un dels premis europeus de disseny urbà més prestigiosos.
- Nominació a l'INDEX Award 2015 — categoria Community; INDEX és un premi de disseny danès centrat en el disseny que millora la vida.
- Rotterdam Architecture Prize 2014 — nominada; organitzat per la BNA i l'Ajuntament de Rotterdam.
- Inclosa en la base de dades internacional de referència d'espais públics destacats de http://publicspace.org.
- Apareguda a Fast Company, en publicacions de WEF Stormwater i en múltiples revistes acadèmiques (MDPI Water, IDOS Research).
- Exposada o referenciada a l'IABR (International Architecture Biennale Rotterdam) com a projecte emblemàtic ja construït.
- Rotterdam reconeguda com a ciutat de referència mundial en adaptació climàtica urbana, amb Benthemplein com un dels seus projectes emblemàtics.
Fonts
- Primàries (documentació del mateix autor del disseny):
- Pàgina oficial del projecte de De Urbanisten: https://www.urbanisten.nl/work/benthemplein
- Plataformes professionals d'arquitectura i paisatge:
- Landezine: https://landezine.com/water-square-benthemplein-by-de-urbanisten/
- Dutch Architects Foundation: https://dutcharchitects.org/projects/water-square-benthemplein
- http://publicspace.org : https://www.publicspace.org/works/-/project/h034-water-square-in-benthemplein
- Project for Public Spaces (PPS): https://www.pps.org/places/waterplein-benthemplein
- Resiliència urbana i adaptació climàtica:
- WEF Stormwater: https://stormwater.wef.org/2014/03/first-full-scale-water-square-opens-rotterdam/
- IDOS Research DP 1/2021: https://www.idos-research.de/uploads/media/DP\_\_1.2021.pdf — https://www.idos-research.de/uploads/media/DP__1.2021.pdf
- Resilient Cities Network: https://resilientcitiesnetwork.org/resilient-water-management/
- Acadèmiques:
- MDPI Water (2019) — aprenentatge de ciutat a ciutat Rotterdam-Ciutat de Mèxic: https://www.mdpi.com/2073-4441/11/5/983
- Premis:
- INDEX Project: https://theindexproject.org/award/nominees/485
- Rotterdam Architecture Prize 2014: https://www.rotterdamarchitectuurprijs.nl/2014/waterplein-benthemplein&lang=en
- Premsa:
- Fast Company: https://www.fastcompany.com/90763889/from-water-squares-to-tidal-parks-meet-the-dutch-architects-redesigning-cities-for-water
- Audiovisual:
- Vídeo de la inauguració (YouTube): https://www.youtube.com/watch?v=MH1lMzkad1w
- Animació (Vimeo): https://vimeo.com/50525989
- Entrevista a Cineac TV (YouTube): https://www.youtube.com/watch?v=jWcpg49IyNA