Ajuntament de Barcelona
Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona
Barcelona, Espanya · 2019 · Ajuntament de Barcelona, amb la participació d'equipaments municipals, serveis públics i organitzacions comunitàries de la ciutat.
La Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona reforça la capacitat de la ciutat per protegir la població durant els períodes de calor extrema, alhora que integra l'adaptació en la infraestructura urbana quotidiana. Entre els impactes principals s'inclouen: Accés a protecció davant la calor a menys de 10 minuts a peu per a gairebé tota la població durant la màxima cobertura de la xarxa. Més protecció per a les poblacions especialment vulnerables a la calor extrema, incloses les persones grans i la infància. Priorització dels barris amb més vulnerabilitat a la calor i menys cobertura existent a l'hora d'ampliar la xarxa. Adaptació climàtica integrada en els serveis de barri ja existents en lloc de concentrada en instal·lacions de refrigeració construïdes a aquest efecte. Millora de les condicions ambientals i tèrmiques en els patis escolars i espais exteriors transformats. Ampliació de la protecció climàtica més enllà dels equipaments municipals mitjançant microrefugis en comerços de barri i organitzacions comunitàries. Més visibilitat i conscienciació pública sobre el risc de calor i l'adaptació climàtica. Menys necessitat de dependre exclusivament de nova infraestructura construïda a aquest efecte. La iniciativa demostra com uns equipaments urbans ordinaris es poden connectar i adaptar per funcionar com una xarxa permanent de resiliència climàtica i salut pública.
Destacat
Transformar els equipaments públics existents en una xarxa d'adaptació climàtica d'escala urbana que protegeix els residents de la calor extrema alhora que reforça la resiliència urbana i l'equitat social.
Descripció ampliada
- A mesura que el canvi climàtic augmenta la freqüència i la intensitat de les onades de calor, les ciutats s'enfronten a riscos creixents per a la salut pública, sobretot en persones grans, criatures i veïns amb vulnerabilitats de salut. A Barcelona s'estima que la calor va causar al voltant de 370 morts entre maig i setembre del 2025, el 8 % de totes les defuncions registrades en aquell període.
- Barcelona aborda el repte amb una xarxa distribuïda de refugis climàtics integrada a la infraestructura urbana que ja existeix. L'estiu del 2026 la xarxa aplega més de 500 espais interiors i exteriors, gairebé 100 més que l'any anterior.
- Entre els refugis interiors hi ha biblioteques, centres cívics i comunitaris, museus, mercats i altres equipaments amb condicions tèrmiques adequades. Entre els exteriors, parcs, patis d'escola, patis interiors i zones verdes que ofereixen ombra, vegetació i altres formes de protecció davant la calor. Al voltant de tres quartes parts de la xarxa són espais interiors.
- Per funcionar com a refugi climàtic, un espai ha d'oferir condicions que permetin descansar i recuperar-se de la calor: accessibilitat, zones per seure i reposar i accés a aigua potable. Els refugis exteriors donen ombra i ambients més frescos; els interiors tenen una temperatura de confort de referència d'aproximadament 26 °C a l'estiu.
- La xarxa està pensada en termes de proximitat. En els moments de màxima disponibilitat, el 99,2 % dels residents té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu i el 76,8 % a menys de cinc. La disponibilitat varia segons els horaris d'obertura dels equipaments, però fins i tot en el període de menys cobertura —els diumenges d'agost— aproximadament el 92 % dels residents continua tenint un refugi a 10 minuts a peu.
- Algunes ubicacions requereixen una adaptació física de més abast. Una prova pilot en 11 escoles va introduir mesures verdes, blaves i grises en patis abans pavimentats. Les intervencions van substituir 1.000 m² de formigó per zones plantades, van crear 2.213 m² d'ombra nova, van plantar 74 arbres i van instal·lar 26 punts d'aigua nous.
- El model també s'està estenent més enllà dels equipaments públics convencionals. El 2026 es van incorporar a la xarxa més de 60 microrefugis climàtics en farmàcies, comerços i entitats comunitàries, cosa que ajuda a ampliar la cobertura allà on els equipaments públics no basten per garantir la proximitat.
- La xarxa funciona, doncs, en diversos nivells: aprofita el patrimoni urbà existent per donar protecció immediata durant les temperatures extremes, adapta físicament els espais per millorar la resiliència climàtica a llarg termini i amplia la cobertura de manera estratègica als barris amb més vulnerabilitat a la calor.
- En lloc de tractar els centres de refresc només com a instal·lacions d'emergència temporals, Barcelona està construint la protecció climàtica com un servei urbà permanent i repartit pel territori, integrat a la infraestructura quotidiana del barri.
Mètriques demostrades
- Més de 500 refugis climàtics en funcionament a Barcelona l'estiu del 2026.
- Creixement des d'uns 70 refugis el 2020 a més de 500 el 2026.
- Gairebé 100 refugis més que l'estiu del 2025.
- 99,2 % dels residents a menys de 10 minuts a peu d'un refugi climàtic en el moment de màxima cobertura.
- 76,8 % dels residents a menys de cinc minuts a peu en el moment de màxima cobertura.
- Fins i tot en el període de menys cobertura, els diumenges d'agost, aproximadament el 92 % dels residents continua a 10 minuts a peu d'un refugi.
- Al voltant de tres quartes parts dels refugis són espais interiors.
- Més de 60 microrefugis climàtics nous incorporats el 2026 a través de farmàcies, comerços i entitats comunitàries.
- Els refugis interiors tenen una temperatura de confort de referència d'aproximadament 26 °C a l'estiu.
- 11 escoles transformades en la prova pilot inicial.
- 1.000 m² de formigó substituïts per zones plantades als patis participants.
- 2.213 m² d'ombra nova creats.
- 74 arbres plantats.
- 26 punts d'aigua nous instal·lats.
- Intervencions escolars monitorades mitjançant paràmetres ambientals com temperatura, humitat, ventilació i qualitat de l'aire.
Impacte real
La Xarxa de Refugis Climàtics ha millorat significativament la capacitat de Barcelona per respondre a les onades de calor i als episodis de temperatures extremes.
La iniciativa redueix els riscos climàtics per a les poblacions vulnerables, en particular les persones grans i la infància, alhora que millora el confort tèrmic i l'accés a espais públics segurs.
Més enllà dels beneficis directes per a la salut, la xarxa ha incrementat l'ús dels equipaments públics durant les condicions meteorològiques extremes, ha millorat la percepció de seguretat climàtica entre els residents i ha contribuït a un canvi cultural més ampli fent visible l'adaptació climàtica en la vida urbana quotidiana.
El programa demostra que l'adaptació es pot implementar de manera ràpida i equitativa a través de les infraestructures existents, i ofereix un model escalable per a les ciutats que afronten riscos climàtics creixents.
Lloc i data d'implementació
Barcelona, Espanya.
La Xarxa de Refugis Climàtics s'ha desenvolupat progressivament al llarg de la segona meitat de la dècada del 2010 i de la dècada del 2020, i continua ampliant-se com a part de l'estratègia d'adaptació climàtica de Barcelona.
Casos similars en altres llocs
- Hi ha enfocaments comparables en els centres de refresc i les xarxes públiques de climatització de ciutats com Nova York, Chicago, Phoenix, Montreal i Toronto.
- Diversos municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona han desenvolupat també xarxes de refugis climàtics i mesures d'adaptació a la calor relacionades.
- El que distingeix el cas de Barcelona és l'escala, la proximitat i la integració dels refugis climàtics en una xarxa permanent d'espais urbans quotidians repartida per tota la ciutat, en lloc de tractar-los només com a instal·lacions d'emergència temporals. La seva extensió a petits establiments de barri mitjançant els microrefugis amplia encara més aquest model distribuït.
Fonts
- Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
- Ajuntament de Barcelona, actualització de juny del 2026 sobre el funcionament de més de 500 refugis climàtics i la priorització dels barris vulnerables.
- Dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona sobre mortalitat atribuïble a la calor.
- Dades de mapatge i accessibilitat de la Xarxa de Refugis Climàtics.
- Avaluació i documentació de la prova pilot de refugis climàtics a escoles.
- Documentació de les Accions Urbanes Innovadores europees.
- Documentació de planificació d'adaptació climàtica i resposta a la calor de Barcelona.